Mancomunitat de la Ribera Alta
La Mancomunitat de la Ribera Alta
Funció d'una institució per als ciutadans
La Mancomunitat de la Ribera Alta és una entitat local que agrupa tots els municipis de la comarca de la Ribera Alta. Està formada per 35 municipis que agrupen una població de 221.545 habitants, distribuïts en un territori de 979,5 km².
Des de la Mancomunitat es gestionen diferents serveis d'interés per als municipis que la integren, constituint un ens d'àmbit comarcal on es fa possible el debat d'aquelles qüestions que afecten els pobles de la comarca.
La Mancomunitat s'encarrega de:
- Promoure serveis que busquen la millora efectiva del benestar de tota la població.
- Promoure accions davant de les institucions i entitats públiques i privades dirigides a la millora dels serveis.
- Participar, organitzar i col·laborar en esdeveniments d'àmbit comarcal i en aquells que tenen com a objectiu donar a conéixer la nostra comarca.
- Cooperar, participar i promoure la divulgació de material d'estudi de la nostra comarca escrit en la nostra llengua.
Es constitueix com l'ens comarcal millor adaptat per a promoure iniciatives i formar part de determinats programes europeus adreçats prioritàriament a la comarca de la Ribera.
Per a desenvolupar les seues activitats, la Mancomunitat rep les aportacions dels municipis que la formen i les subvencions de diferents organismes públics.
El Plenari de la Mancomunitat és l’òrgan suprem de govern i administració de la Mancomunitat i està integrat pels vocals representants dels municipis membres (tots els alcaldes i un determinat nombre de regidors de cada ajuntament). La Presidència, les Vicepresidències, la Comissió de Govern i diverses comissions informatives completen l’espectre dels òrgans de govern de la Mancomunitat que, a més, compta amb un Consell Econòmic i Social amb funcions consultives.
Salutació del President
Cristobal Garcia Santafilomena
La Ribera és una de les comarques de la Comunitat Valenciana amb més sentiment comarcal i on els seus habitants tenen més consciència de pertànyer a una comunitat dinàmica, formada per un conjunt de municipis que, al llarg del temps, han creat unes sòlides relacions de vida en comú gràcies a la gran quantitat d'elements que donen una important cohesió a la comarca. El fet de tindre uns lligams tan estrets fa que es produïsca una cooperació entre els municipis de la Ribera per a afrontar junts diversos projectes i buscar solucions als problemes que ens afecten. I esta és la finalitat amb què treballem en la Mancomunitat de la Ribera Alta, que mitjançant les diferents àrees que la integren oferix uns serveis sempre destinats a ajudar els municipis mancomunats en la seua labor quotidiana. Des de la Mancomunitat de la Ribera Alta vos convidem, tant als habitants de la comarca com a aquells que no ho sou, a conéixer-nos i a vore tot allò que, amb el nostre treball diari, fem per a satisfer les necessitats que tenen els municipis de la nostra comarca.
Comarca
Informació d'interés sobre la comarca de la Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca interior de la Comunitat Valenciana, amb una extensió total de 970,1 km² i una població de 221.545 habitants, que presenta una densitat de població de 204 habitants per quilòmetre quadrat. Tenint en compte que la densitat mitjana del País Valencià és de 173 hab/km², la Ribera Alta està per damunt de la mitjana autonòmica.
La seua ubicació, a uns 35 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de València, i una bona comunicació viària amb l’autopista A-7 situen la Ribera Alta en un important lloc respecte al principal eix de comunicació amb la Unió Europea. Per altra part, la comarca és travessada per l’autovia N-340 que enllaça València amb el sud-est peninsular (Múrcia) i l’interior (Albacete).
La unitat administrativa comarcal de la Ribera Alta concentra en la seua demarcació un total de 35 municipis: Alberic, Alcàntera de Xúquer, l’Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella, Beneixida, Benifaió, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Villanueva de Castellón, Catadau, Cotes, l’Ènova, Gavarda, Guadassuar, Llombai, Manuel, Masalavés, Montserrat, Montroy, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Real, Sant Joanet, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Tous i Turís. De tots aquests municipis Alzira, la capital de la comarca, és el nucli més poblat amb 43.892 habitants.
La comarca de la Ribera, formada per la Ribera Alta i la Ribera Baixa, està situada a l’est de la Península Ibèrica, en la zona central del País Valencià, ocupant una superfície total de 1.120 km². Al nord limita amb la comarca de l’Horta i l’Albufera, i a l’est amb la mar Mediterrània. A la part oest trobem un seguit de serres que separen la Ribera de les comarques de la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés, mentre que pel sud està en contacte amb les comarques de la Costera i la Safor.
Orogràficament la comarca està constituïda per una ampla vall amb escassa pendent que s’estén des d’Antella fins a la mar i que està solcada pel riu Xúquer i els seus afluents. A la Ribera es poden distingir una zona occidental formada per muntanyes i serres que va estretant-se de nord a sud i una zona central ocupada per una ampla vall recorreguda pels corrents fluvials amb alguns xicotets pujols. A la zona oriental tenim serres al sud i una gran superfície deltaica de la qual ixen tossals i serres.
Els recursos hidrogràfics estan constituïts principalment pel riu Xúquer, amb 497 km de llargària, que entra a la Ribera per l’oest a través d’una profunda vall. En aquest punt compta amb un cabal de 60 m³/s, que s’embassa al pantà de Tous, i continua cap al sud donant origen a la Sèquia Reial i rebent del aigües dels rius Sallent, Albaida, Verd i Magre, enfilant-se després cap a l’est amb un curs lent fins arribar a la mar, on desemboca amb 10 m³/s. Històricament són nombroses les revingudes del Xúquer a tota la comarca, principalment als pobles de Carcaixent i Alzira.
El clima és típicament mediterrani, amb una mitjana anual entre 16 i 17ºC. Els estius són calorosos amb un promedi de 25ºC, mentre que els hiverns són suaus amb una mitjana entre 9 i 10ºC. Les precipitacions anuals estan al voltant dels 500mm³, concentrades singularment a la tardor i secundàriament a la primavera. La conjunció del relleu, la hidrografia, la climatologia i de l’acció humana han configurat quatre paisatges predominants a la comarca, com són el regadiu que s’estén per la zona central, la marjal que se situa a l’est, la franja costanera de platja i el secà concentrat a l’oest i sud de la Ribera.
La comarca de la Ribera té una població total de 307.633 habitants repartida en 47 municipis i amb una densitat mitjana d’uns 250 hab/km², concentrats sobre les principals vies de comunicació que travessen el seu territori. Per municipis, Alzira és la ciutat més poblada amb 40.000 habitants, seguida d’Algemesí i Sueca amb 25.000 i Cullera i Carcaixent amb 20.000 habitants.
Actualment, la seua economia està molt repartida entre els sectors productius, amb una important agricultura de caire intensiu gràcies al regadiu del Xúquer i dels seus afluents, a més dels nombrosos pous. Principalment està dedicada al conreu de cítrics, una activitat que va en augment mentre que l’arròs ha disminuït, a l’igual que els fruiters de pinyol.
El sector ramader té també una gran importància a la comarca, amb un gran nombre d’explotacions ramaderes, ramats, granges de boví i granges avícoles. També sobresurt, a la Vall dels Alcalans, l’apicultura.
A excepció de la fàbrica Ford d’Almussafes, en general predomina la xicoteta i mitjana indústria, principalment dedicada a les transformacions agrícoles, tèxtil, material de construcció, moble i fusta. Aquesta activitat es concentra principalment als municipis d’Alzira, Almussafes, Benifaió i l’Alcúdia, amb centres secundaris a Algemesí, Alberic, Alginet, Carcaixent, la Pobla Llarga, Sollana i Sueca. Els serveis tenen una forta incidència a les grans poblacions i de forma destacada a Cullera, focus turístic de primer ordre.
L’estructura econòmica de la població ha canviant en els últims trenta anys, passant d’un clar predomini de l’agricultura sobre els altres sectors a un equilibri entre el sector primari i secundari i un lleuger increment en la construcció. Mentre, els serveis s’han convertit en el sector hegemònic de la comarca.
L’aspecte lingüístic és un dels factor cohesionadors de la comarca més importants, al tractar-se d’una població majoritàriament valencianoparlant amb un alt índex de fidelitat a la llengua.
L’accessibilitat d’aquesta comarca és considerable, principalment a les zones on hi ha major densitat de població. Una atapeïda xarxa de carreteres la travessen de nord a sud, com la N-340 a l’oest, la CV-41 al centre i la N-332 i l’autopista A-7 a l’est. Mentre, la CV-51 comunica tota la Ribera des del nord-oest fins al sud-est.
A la Ribera es troben dues línies RENFE de rodalies, una per la zona central i altra que transcorre per la zona oest. A més, cal esmentar la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana que creua la comarca per la part est fins a arribar a Castelló de la Ribera.
